No, no lo es, como tampoco lo es que estos la ejerzan. Quizá alguien pueda pensar que si es legítimo usar la violencia, que al fin y al cabo ellos son los tiranos, son ellos los que hacen daño, tú no, tú tan solo serías la persona que lucha contra ellos, que se defiende, serías el salvador. Sin embargo, al hacerlo, al usar la violencia como solución, ¿no estás siendo al fin y al cabo un tirano tú también? Puede que ellos, los tiranos, no se vean como los malos si no como los salvadores de aquello que defienden, quizá hayan seguido el mismo planteamiento que tú, simplemente se estén defendiendo de quién creen que es el tirano. Y es que es difícil saber cuándo dejas de defenderte para ser tú el que ataca, en qué momento se cruza esa pequeña línea que te separa del tirano para convertirte en uno de ellos.

Laura Gonzàlez 4t ESO C

En primer lloc un tirà es aquella persona que abusa del seu poder amb superioritat i força, seguint soles la seua propia voluntant. Respecte a utilitzar o no la violència contra una persona d’aquestes qualitats pense que hi haurien pros i contres depenent de la situació. Per una banda, en la situació d’estar en contra de la ideologia d’aquest governant i veure’s en una situació de venjança i de tindre la possibilitat de jutjar-lo la primera reacció seria utilitzar la violència, ja que el que es pensa és que si aquest a actuat violentament i per el seu conter perquè no fer-ho també contra ell? Per què no pagar-li amb la mateixa moneda? Però aquesta reacció seria ficar-se al mateix nivell de immoralitat i de poc trellat actuant de la mateixa manera, aleshores pense que seria més correcte solucionar els problemes d’una manera no violenta i més correcta.

Beatriz Mínguez Paredes. 4t ESO C

Guerra civil Española
- Quan va tindre lloc?
- Del 1936 al 1939.
- Qui va participar?
- El bàndol nacional i republica
- Quines van ser les causes?
o Una economía atrasada, incapaz de satisfacer las necesidades del pueblo.
o una estructura social con abismales diferencias entre pobres y ricos,
o Una sociedad dividida en dos bandos, la derecha y la izquierda entre las que existía una fuerte tensión.
- Quina actitud van tindre les potencies estrangeres?
- Els països més desenvolupats sota el feixisme, Alemania i Italia, varen ajudar a el bàndol nacional. En canvi, Russia va ajudar el bàndol republicà, però com que Italia i Alemania tenien més recursos i poder, la seua ajuda va ser més efectiva.
- Qui va guanyar la guerra i quins factors van determinar la victoria?
- El bàndol nacional fou el que guanya la guerra i els factors que determinaren la seua victòria foren millor recolzament des de l’exterior i millor organització militar ja que el bàndol republicà no contava amb aquesta.
- Quines conseqüències va tindre la derrota?
- Una de les majors conseqüències es la perduda massiva de vides humanes, el pas de una democràcia a una ferreja dictadura sota el comandament de Franco, també la perduda de reserves materials i financeres.

Relaciona cada personatge amb la descripció adequada


Alfredo Landa. Un militar amb molts anys de servei, que creu en la disciplina com el pilar bàsic per a l’ordre militar, però que, paradoxament, no aconsegueix imposar-la =Brigada Castro


José Sancristán. És un oficial que ha ascendit ràpidament, sense pràcticament experiència militar, perquè fins a poc abans de la guerra era perruquer =Tinent Broseta


Guillermos Montesinos. Un soldat republicà nascut en el poble del costat, per la qual cosa serà triat com a guia de l’expedició. La seua principal preocupació serà veure les seues antigues terres, visitar la seua nòvia o anar a veure els seus pares, donant per a això, innecessàries voltes que posaran en perill la vida dels cinc de l’expedició =“Mariano”

Santiago Ramos. Un torero aficionat que el tinent Broseta tria per a matar a la vaqueta. Però que és mostrarà com un covard patològic, que inclús es da de vendre quan té a la vaqueta davant =“Limeño”


Carles Velat. Ho porten amb ells com a mesura de seguretat. És una imatge simbòlica de l’Església, representant a un capellà impertinent i entregat a la gola= Capellà penedit


Rafal Hernández. Aconsegueix imposar la disciplina sobre els seus soldats. En este sentit és envejat pel Brigada Castro = Sergent nacional


Adolfo Marsillach. Exemple d’una aristocràcia l’únic interès del qual són les seues propietats són les seues propietats, per damunt inclús dels interessos militars de l’Espanya nacional, a la qual recolzen = Marquès


Amèlia de la Torre. Una anciana que denota un cert retard mental/demència; és una dona que gaudeix de totes les atencions, simbolitzant així a una monarquia ja inútils i inservible, però a pesar d’això, defensa pel franquisme, a causa dels grans latifundis i propietats que posseïen = Comtessa

4.2 Els soldats apareixen representats com a persones, amb preocupacions quotidianes i a les que poc importen les ideologies, sinó més bé que són víctimes de les circumstàncies. Posa exemples d’això.
Un exemple d’aquest fet en la pel•lícula és la interpretació de Guillermo Montesinos, com a Mariano que és un soldat republicà nascut en el poble del costat que està en mans dels nacionals. Aleshores totes les intencions de Mariano són poder-hi anar al seu poble siga com siga per així poder vore a la seua novia. Arriba fins el punt que en un dels canvis de tabac ell i un soldat nacional proposen als seus superiors fer un intercanvi entre ells dos per així poder estar en les seues famílies, etc. Altre clar exemple d’aquesta situació és quan el torero prefereix protegir la seua vida i no arriscar-se encara que siga per el seu bàndol que jugar-se la vida davant la vaquilla.

A continuació us pesentem un text on s’explica l’argument de la pel·lícula però que té errors de contingut, ortografia i expressió. Torneu a redactar-ho de manera correcta:
La pel·lícula transcorre durant la Guerra Civil espanyola, aquesta narra la història d’un grup de soldats del bàndol republicà que emprenen l’acció d’anar al poble del costat en “zona nacional” per a robar una vaquilla i així, emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se-la. Amb l’objectiu de posar la moral de les tropes republicanes a prova d’obusos. Aquesta missió es va convertint en una odissea, dónes del moment en què arriben a la plaça de bous, a causa dels continus malentesos que van succeïnt.

AY CARMELA

En aquesta escena apar

eixen dos personatges, un home i una dona que són artistes rep

ublicans que el bàndol nacional els agafa presos i són obligats a actuar per a d’ell

s i

si

no amenaçats de ser afusellats. És un fotograma fet en primer pla, i per les cares que tenen els dos personatges estan vivint una escena terrorífica i tenen por.

LA BUENA NUEVA

En aquesta imatge apareix un home, qui te que ser el protagonista d’aquest film, un

capella d’un poble socialista que pateix els tres llargs anys de guerra civil. El personatge lluita per defendre les persones que van a ser afusellades ficant en peri

ll la seua pròpia vida. Aquest capella en

l’imatge apareix en un tren al costat de la finestra, de forma pensativa i trista i a més amb ferides a la cara. Aquest fo

tograma també està fet en primer pla, i des de la finestra s’observa com fora hi ha una marxa del militar del bàndol nacional.

Uneix les paraules amb les seues definicions o sinònims.

Alçament/sublevació: Canvi violent en les institucions polítiques, econòmiques o socials d’una nació.
Revolució: Rebel·lió
(Els) Nacionals: Partidaris del costat rebel en la Guerra Civil espanyola.
(Els) Republicans: Partidaris del costat lleial en la Guerra Civil espanyola.
Anarquista: Què defèn la llibertar absoluta i, per tant, la supressió de tot govern i de tota llei.
Llibertari: Doctrina que propugna la desaparició de l’Estat i de tot el seu poder.
Brigada internacional: Soldats estrangers allistats amb l’exèrcit regular.
Neutralitat/ No bel·ligerància: Dita d’una nació o d’un Estat: que no pren part en la guerra moguda per altres i s’acull al sistema d’obligacions i drets inherents a tal actitud.

5.1. Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega en la pel·lícula. Què veiem? Què representa?

Una de les metàfores que apareguen en la pel·lícula és la vaquilla que simbolitza el territori espanyol, convertin-se en el que els dos bàndols dessitjen i donant lloc a una lluita entre ells, per a que finalment aquesta acabe morta, donant a entendre la quantitat de gent que va morir a la guerra.

5.2. Per què podem dir que Berlanga, amb esta pel·lícula intenta fer un al·legat antibel·licista?

Perquè utilitza una crítica còmica, llevant-li ferro a l’assumpte. Ja que està comparant Espanya amb una vaquilla, sent esta el motiu de lluita entre els dos bàndols.