Antes de contestar esta pregunta deberíamos informarnos del significado de “tirano”. Según la RAE es aquel que obtiene contra derecho el gobierno de un estado especialmente si lo rige sin justicia y a medida de su voluntad. Un tirano utiliza la fuerza para llegar al poder, accede al poder sin consultar al pueblo, esgrime la violencia para llegar al poder y mantenerse en el. Un tirano es aquel al cual hay que obedecer bajo pena de muerte. Un tirano simplemente se impone ¿Y usted ahora me pregunta si es legítimo usar la fuerza para derrocar a un tirano? Y yo le contesto ¿Hay que combatir la VIOLENCIA con más VIOLENCIA? ¿La INJUSTICIA con más INJUSTICIA? ¿Para obtener la PAZ hay que pasar por la GUERRA? En mi opinión antes que nada habrá que consultarle al pueblo ¿O es que usted se quiere convertirse en un tirano más?
Joan Pasqual Chorro López 4tC
Joan Pasqual Chorro López 4tC
VIDEO 1
Aquest video parla de la proclamació de la Segona República, després de les eleccions del 12 d'Abril de 1931. Com aquest canvi es acollit amb euforia. El poble desposita totes les seues esperances d'una Espanya més moderna y justa en la república. Alfonso XIII, qui fins aleshores havia sigut el rei decideix exiliar-se per la seua propia voluntat, ja que la monarquia s'havia derrumbat, sent considerada per a la clase obrera un símbol d'opresió, no sent perdonat per la classe mitjana el seu respaldo a la dictadura de Primo de Rivera y fins i tot la clase dirigent ja no veia un futur a la monarquía.
VIDEO 2
VIDEO3
Aquest video comença parlant de que fa ja 75 anys que la dona va poder votar en les seleccions de la República, l'1 d'Octubre de 1931. No obstant, diu que aquest dret al vot va provocar grans debats entre dues dones que accediren a actes de diputades. Per una part Victoria Kent qui defenia que la dona no estava preparada per a votar ja que estaven molt influenciades per l'Església i per els seus pares i marits. I per altra banda Clara Campoamor qui defenia tot el contrari, que la dona devia acceder a eixe dret sense ningú obstacle i que devien ser tractades de igual a igual que els homes. Finalment es decideix en un 161 vots de a favor del vot a la dona i un 121 en contra, encara que un 40% es va ausentar.
VIDEO 4
Aquest video conta algunes de les reformes que es van fer durant la Segona República , com la aprobació del divorci i el vot femení. També comenta, com ara, seria difícil tornar a la República ja que la democracia torna a Espanya perque Franco decideix nombra succesor a Juan Carlos i per tant la transició es fa mitjançant una restauració monàrquica.
Aquest video parla de la proclamació de la Segona República, després de les eleccions del 12 d'Abril de 1931. Com aquest canvi es acollit amb euforia. El poble desposita totes les seues esperances d'una Espanya més moderna y justa en la república. Alfonso XIII, qui fins aleshores havia sigut el rei decideix exiliar-se per la seua propia voluntat, ja que la monarquia s'havia derrumbat, sent considerada per a la clase obrera un símbol d'opresió, no sent perdonat per la classe mitjana el seu respaldo a la dictadura de Primo de Rivera y fins i tot la clase dirigent ja no veia un futur a la monarquía.
VIDEO 2
VIDEO3
Aquest video comença parlant de que fa ja 75 anys que la dona va poder votar en les seleccions de la República, l'1 d'Octubre de 1931. No obstant, diu que aquest dret al vot va provocar grans debats entre dues dones que accediren a actes de diputades. Per una part Victoria Kent qui defenia que la dona no estava preparada per a votar ja que estaven molt influenciades per l'Església i per els seus pares i marits. I per altra banda Clara Campoamor qui defenia tot el contrari, que la dona devia acceder a eixe dret sense ningú obstacle i que devien ser tractades de igual a igual que els homes. Finalment es decideix en un 161 vots de a favor del vot a la dona i un 121 en contra, encara que un 40% es va ausentar.
VIDEO 4
Aquest video conta algunes de les reformes que es van fer durant la Segona República , com la aprobació del divorci i el vot femení. També comenta, com ara, seria difícil tornar a la República ja que la democracia torna a Espanya perque Franco decideix nombra succesor a Juan Carlos i per tant la transició es fa mitjançant una restauració monàrquica.
Ombres:
-Dictadura de Primo de Rivera
-Guerra Civil (1936-1939)
-Dictadura Franquista.
-Gran censura i repressió de la dictadura.
-Exili de molts poetes, per la qual cosa van reduïr-se el nombre de obres literàries.
-Autarquia
-Gran crisi econòmica.
-Formació d’ETA.
-Dictadura de Primo de Rivera
-Guerra Civil (1936-1939)
-Dictadura Franquista.
-Gran censura i repressió de la dictadura.
-Exili de molts poetes, per la qual cosa van reduïr-se el nombre de obres literàries.
-Autarquia
-Gran crisi econòmica.
-Formació d’ETA.
Llums:
-La generación del 27 i la lírica
-La aparición de la insulina
-El inicio del sufragio universal (incluyendo a la mujer)
-Fin de la dictadura
-Aparición de la democracia
-Creación de la constitución
-Culturización de las zonas rurales
No, no lo es, como tampoco lo es que estos la ejerzan. Quizá alguien pueda pensar que si es legítimo usar la violencia, que al fin y al cabo ellos son los tiranos, son ellos los que hacen daño, tú no, tú tan solo serías la persona que lucha contra ellos, que se defiende, serías el salvador. Sin embargo, al hacerlo, al usar la violencia como solución, ¿no estás siendo al fin y al cabo un tirano tú también? Puede que ellos, los tiranos, no se vean como los malos si no como los salvadores de aquello que defienden, quizá hayan seguido el mismo planteamiento que tú, simplemente se estén defendiendo de quién creen que es el tirano. Y es que es difícil saber cuándo dejas de defenderte para ser tú el que ataca, en qué momento se cruza esa pequeña línea que te separa del tirano para convertirte en uno de ellos.
Laura Gonzàlez 4t ESO C
Laura Gonzàlez 4t ESO C
En primer lloc un tirà es aquella persona que abusa del seu poder amb superioritat i força, seguint soles la seua propia voluntant. Respecte a utilitzar o no la violència contra una persona d’aquestes qualitats pense que hi haurien pros i contres depenent de la situació. Per una banda, en la situació d’estar en contra de la ideologia d’aquest governant i veure’s en una situació de venjança i de tindre la possibilitat de jutjar-lo la primera reacció seria utilitzar la violència, ja que el que es pensa és que si aquest a actuat violentament i per el seu conter perquè no fer-ho també contra ell? Per què no pagar-li amb la mateixa moneda? Però aquesta reacció seria ficar-se al mateix nivell de immoralitat i de poc trellat actuant de la mateixa manera, aleshores pense que seria més correcte solucionar els problemes d’una manera no violenta i més correcta.
Beatriz Mínguez Paredes. 4t ESO C
Beatriz Mínguez Paredes. 4t ESO C
Guerra civil Española
- Quan va tindre lloc?
- Del 1936 al 1939.
- Qui va participar?
- El bàndol nacional i republica
- Quines van ser les causes?
o Una economía atrasada, incapaz de satisfacer las necesidades del pueblo.
o una estructura social con abismales diferencias entre pobres y ricos,
o Una sociedad dividida en dos bandos, la derecha y la izquierda entre las que existía una fuerte tensión.
- Quina actitud van tindre les potencies estrangeres?
- Els països més desenvolupats sota el feixisme, Alemania i Italia, varen ajudar a el bàndol nacional. En canvi, Russia va ajudar el bàndol republicà, però com que Italia i Alemania tenien més recursos i poder, la seua ajuda va ser més efectiva.
- Qui va guanyar la guerra i quins factors van determinar la victoria?
- El bàndol nacional fou el que guanya la guerra i els factors que determinaren la seua victòria foren millor recolzament des de l’exterior i millor organització militar ja que el bàndol republicà no contava amb aquesta.
- Quines conseqüències va tindre la derrota?
- Una de les majors conseqüències es la perduda massiva de vides humanes, el pas de una democràcia a una ferreja dictadura sota el comandament de Franco, també la perduda de reserves materials i financeres.
- Quan va tindre lloc?
- Del 1936 al 1939.
- Qui va participar?
- El bàndol nacional i republica
- Quines van ser les causes?
o Una economía atrasada, incapaz de satisfacer las necesidades del pueblo.
o una estructura social con abismales diferencias entre pobres y ricos,
o Una sociedad dividida en dos bandos, la derecha y la izquierda entre las que existía una fuerte tensión.
- Quina actitud van tindre les potencies estrangeres?
- Els països més desenvolupats sota el feixisme, Alemania i Italia, varen ajudar a el bàndol nacional. En canvi, Russia va ajudar el bàndol republicà, però com que Italia i Alemania tenien més recursos i poder, la seua ajuda va ser més efectiva.
- Qui va guanyar la guerra i quins factors van determinar la victoria?
- El bàndol nacional fou el que guanya la guerra i els factors que determinaren la seua victòria foren millor recolzament des de l’exterior i millor organització militar ja que el bàndol republicà no contava amb aquesta.
- Quines conseqüències va tindre la derrota?
- Una de les majors conseqüències es la perduda massiva de vides humanes, el pas de una democràcia a una ferreja dictadura sota el comandament de Franco, també la perduda de reserves materials i financeres.
Relaciona cada personatge amb la descripció adequada
Alfredo Landa. Un militar amb molts anys de servei, que creu en la disciplina com el pilar bàsic per a l’ordre militar, però que, paradoxament, no aconsegueix imposar-la =Brigada Castro
José Sancristán. És un oficial que ha ascendit ràpidament, sense pràcticament experiència militar, perquè fins a poc abans de la guerra era perruquer =Tinent Broseta
Guillermos Montesinos. Un soldat republicà nascut en el poble del costat, per la qual cosa serà triat com a guia de l’expedició. La seua principal preocupació serà veure les seues antigues terres, visitar la seua nòvia o anar a veure els seus pares, donant per a això, innecessàries voltes que posaran en perill la vida dels cinc de l’expedició =“Mariano”
Santiago Ramos. Un torero aficionat que el tinent Broseta tria per a matar a la vaqueta. Però que és mostrarà com un covard patològic, que inclús es da de vendre quan té a la vaqueta davant =“Limeño”
Carles Velat. Ho porten amb ells com a mesura de seguretat. És una imatge simbòlica de l’Església, representant a un capellà impertinent i entregat a la gola= Capellà penedit
Rafal Hernández. Aconsegueix imposar la disciplina sobre els seus soldats. En este sentit és envejat pel Brigada Castro = Sergent nacional
Adolfo Marsillach. Exemple d’una aristocràcia l’únic interès del qual són les seues propietats són les seues propietats, per damunt inclús dels interessos militars de l’Espanya nacional, a la qual recolzen = Marquès
Amèlia de la Torre. Una anciana que denota un cert retard mental/demència; és una dona que gaudeix de totes les atencions, simbolitzant així a una monarquia ja inútils i inservible, però a pesar d’això, defensa pel franquisme, a causa dels grans latifundis i propietats que posseïen = Comtessa
4.2 Els soldats apareixen representats com a persones, amb preocupacions quotidianes i a les que poc importen les ideologies, sinó més bé que són víctimes de les circumstàncies. Posa exemples d’això.
Un exemple d’aquest fet en la pel•lícula és la interpretació de Guillermo Montesinos, com a Mariano que és un soldat republicà nascut en el poble del costat que està en mans dels nacionals. Aleshores totes les intencions de Mariano són poder-hi anar al seu poble siga com siga per així poder vore a la seua novia. Arriba fins el punt que en un dels canvis de tabac ell i un soldat nacional proposen als seus superiors fer un intercanvi entre ells dos per així poder estar en les seues famílies, etc. Altre clar exemple d’aquesta situació és quan el torero prefereix protegir la seua vida i no arriscar-se encara que siga per el seu bàndol que jugar-se la vida davant la vaquilla.
Alfredo Landa. Un militar amb molts anys de servei, que creu en la disciplina com el pilar bàsic per a l’ordre militar, però que, paradoxament, no aconsegueix imposar-la =Brigada Castro
José Sancristán. És un oficial que ha ascendit ràpidament, sense pràcticament experiència militar, perquè fins a poc abans de la guerra era perruquer =Tinent Broseta
Guillermos Montesinos. Un soldat republicà nascut en el poble del costat, per la qual cosa serà triat com a guia de l’expedició. La seua principal preocupació serà veure les seues antigues terres, visitar la seua nòvia o anar a veure els seus pares, donant per a això, innecessàries voltes que posaran en perill la vida dels cinc de l’expedició =“Mariano”
Santiago Ramos. Un torero aficionat que el tinent Broseta tria per a matar a la vaqueta. Però que és mostrarà com un covard patològic, que inclús es da de vendre quan té a la vaqueta davant =“Limeño”
Carles Velat. Ho porten amb ells com a mesura de seguretat. És una imatge simbòlica de l’Església, representant a un capellà impertinent i entregat a la gola= Capellà penedit
Rafal Hernández. Aconsegueix imposar la disciplina sobre els seus soldats. En este sentit és envejat pel Brigada Castro = Sergent nacional
Adolfo Marsillach. Exemple d’una aristocràcia l’únic interès del qual són les seues propietats són les seues propietats, per damunt inclús dels interessos militars de l’Espanya nacional, a la qual recolzen = Marquès
Amèlia de la Torre. Una anciana que denota un cert retard mental/demència; és una dona que gaudeix de totes les atencions, simbolitzant així a una monarquia ja inútils i inservible, però a pesar d’això, defensa pel franquisme, a causa dels grans latifundis i propietats que posseïen = Comtessa
4.2 Els soldats apareixen representats com a persones, amb preocupacions quotidianes i a les que poc importen les ideologies, sinó més bé que són víctimes de les circumstàncies. Posa exemples d’això.
Un exemple d’aquest fet en la pel•lícula és la interpretació de Guillermo Montesinos, com a Mariano que és un soldat republicà nascut en el poble del costat que està en mans dels nacionals. Aleshores totes les intencions de Mariano són poder-hi anar al seu poble siga com siga per així poder vore a la seua novia. Arriba fins el punt que en un dels canvis de tabac ell i un soldat nacional proposen als seus superiors fer un intercanvi entre ells dos per així poder estar en les seues famílies, etc. Altre clar exemple d’aquesta situació és quan el torero prefereix protegir la seua vida i no arriscar-se encara que siga per el seu bàndol que jugar-se la vida davant la vaquilla.
A continuació us pesentem un text on s’explica l’argument de la pel·lícula però que té errors de contingut, ortografia i expressió. Torneu a redactar-ho de manera correcta:
La pel·lícula transcorre durant la Guerra Civil espanyola, aquesta narra la història d’un grup de soldats del bàndol republicà que emprenen l’acció d’anar al poble del costat en “zona nacional” per a robar una vaquilla i així, emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se-la. Amb l’objectiu de posar la moral de les tropes republicanes a prova d’obusos. Aquesta missió es va convertint en una odissea, dónes del moment en què arriben a la plaça de bous, a causa dels continus malentesos que van succeïnt.
La pel·lícula transcorre durant la Guerra Civil espanyola, aquesta narra la història d’un grup de soldats del bàndol republicà que emprenen l’acció d’anar al poble del costat en “zona nacional” per a robar una vaquilla i així, emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se-la. Amb l’objectiu de posar la moral de les tropes republicanes a prova d’obusos. Aquesta missió es va convertint en una odissea, dónes del moment en què arriben a la plaça de bous, a causa dels continus malentesos que van succeïnt.
AY CARMELA
En aquesta escena apar
eixen dos personatges, un home i una dona que són artistes rep
ublicans que el bàndol nacional els agafa presos i són obligats a actuar per a d’ell
s i
si
no amenaçats de ser afusellats. És un fotograma fet en primer pla, i per les cares que tenen els dos personatges estan vivint una escena terrorífica i tenen por.
En aquesta imatge apareix un home, qui te que ser el protagonista d’aquest
film, un
capella d’un poble socialista que pateix els tres llargs anys de guerra civil. El personatge lluita per defendre les persones que van a ser afusellades ficant en peri
ll la seua pròpia vida. Aquest capella en
l’imatge apareix en un tren al costat de la finestra, de forma pensativa i trista i a més amb ferides a la cara. Aquest fo
tograma també està fet en primer pla, i des de la finestra s’observa com fora hi ha una marxa del militar del bàndol nacional.
LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS
En aquesta imatge es v
eu a un professor i als seus respectius alumnes que estan donat la classe al bosc. Això oc
orre durant la Segona República abans de la Guerra Civil, uns mesos avanç de l’alçament. Es un pla general de la situació, en cara que po
dem percebre que al voltant hi ha més bosc o natura.
TIERRA Y LIBERTAD
En aquest fotograma es poden veure dos camarades de l’exercit república, que es sap aquesta dada per la vestimenta, sabem que son soldats per que al fons es pot observar com penja del coll d’un soldat un arma. Un del s dos soldats es pot observar que es estranger. Estan contents i podem suposar que al seu voltant hi ha més soldats festejant. Es un segon pla i el context històric d’aquesta imatge es la Guerra Civil i les Brigades Internacional.
LIBERTARIAS
En aquest fotograma es pot contemplar una grup de dones anarquistes, que podem saber-ho pel puny alçat, estan contentes i pareix que celebren alguna cosa, suposem que estan en la ciutat inclòs podem arribar a
pensar que hi son damunt d’un camió. El context històric es la Guerra Civil el bàndol república. El plànol es un plànol americà.
Uneix les paraules amb les seues definicions o sinònims.
Alçament/sublevació: Canvi violent en les institucions polítiques, econòmiques o socials d’una nació.
Revolució: Rebel·lió
(Els) Nacionals: Partidaris del costat rebel en la Guerra Civil espanyola.
(Els) Republicans: Partidaris del costat lleial en la Guerra Civil espanyola.
Anarquista: Què defèn la llibertar absoluta i, per tant, la supressió de tot govern i de tota llei.
Llibertari: Doctrina que propugna la desaparició de l’Estat i de tot el seu poder.
Brigada internacional: Soldats estrangers allistats amb l’exèrcit regular.
Neutralitat/ No bel·ligerància: Dita d’una nació o d’un Estat: que no pren part en la guerra moguda per altres i s’acull al sistema d’obligacions i drets inherents a tal actitud.
Alçament/sublevació: Canvi violent en les institucions polítiques, econòmiques o socials d’una nació.
Revolució: Rebel·lió
(Els) Nacionals: Partidaris del costat rebel en la Guerra Civil espanyola.
(Els) Republicans: Partidaris del costat lleial en la Guerra Civil espanyola.
Anarquista: Què defèn la llibertar absoluta i, per tant, la supressió de tot govern i de tota llei.
Llibertari: Doctrina que propugna la desaparició de l’Estat i de tot el seu poder.
Brigada internacional: Soldats estrangers allistats amb l’exèrcit regular.
Neutralitat/ No bel·ligerància: Dita d’una nació o d’un Estat: que no pren part en la guerra moguda per altres i s’acull al sistema d’obligacions i drets inherents a tal actitud.
5.1. Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega en la pel·lícula. Què veiem? Què representa?
Una de les metàfores que apareguen en la pel·lícula és la vaquilla que simbolitza el territori espanyol, convertin-se en el que els dos bàndols dessitjen i donant lloc a una lluita entre ells, per a que finalment aquesta acabe morta, donant a entendre la quantitat de gent que va morir a la guerra.
5.2. Per què podem dir que Berlanga, amb esta pel·lícula intenta fer un al·legat antibel·licista?
Perquè utilitza una crítica còmica, llevant-li ferro a l’assumpte. Ja que està comparant Espanya amb una vaquilla, sent esta el motiu de lluita entre els dos bàndols.
